ELS SECRETS DELS-CASALS - EL BLOG

Berguedà i cuina

Aquí, com a tot arreu, sempre n’hi ha hagut que s’han afartat i d’altres que han passat gana, però en la història de la nostra comarca, i d’una manera recorrent, l’escassetat d’aliments s’ha generalitzat per a parts importants de la població.
D’altra banda, amb el pas del temps i per múltiples raons, ens han anat arribant un seguit de productes que hem incorporat a la nostra dieta, mentre que n’abandonàvem o reduíem el consum d’altres.
La geografia muntanyosa de bona part del territori comarcal també ha condicionat la nostra alimentació, tant pel clima fred i plujós com pel problema de comunicacions que la mateixa orografia comporta.
Conèixer, ni que sigui una mica, aquests condicionants em sembla del tot necessari per comprendre con s’ha configurat la nostra cuina tradicional. Perquè el paisatge, l’aïllament i la pobresa han dotat la cuina berguedana de les seves característiques diferencials.

El valor de les mans

Una encaixada de mans, un aplaudiment, una carícia… Són només un exemple de les accions en què les mans són protagonistes. I no només per la seva capacitat sensorial vinculada al tacte, sinó per la seva funció de comunicació i d’expressió. Les mans són també una eina de producció. Els nostres avantpassats, que no coneixien gaires màquines, ho feien tot –o pràcticament tot– a mà: segar el blat, amassar el pa, munyir les vaques… Ara la vida és més fàcil i còmode, tenim a l’abast un munt de màquines que ens estalvien temps, diners i esforços. Potser per això les mans s’han convertit en un tret diferencial. Allò fet irrepetible.

Una carta escrita a mà. O els ganivets que fa l’amic David Serrat, una meravella. Són només un exemple que es pot aplicar a molts camps. També a la cuina, el nostre ofici. És evident que l’entrada de maquinària ens ajuda i molt a fer la nostra feina. Però hi continua havent coses que s’han de fer manualment. Si no, tot perd sentit. És l’artesania. El valor de les coses fetes a mà, imprescindible en el nostre dia a dia. Per això les reivindiquem com a valor i com a fonamentals en un ofici.

Amb la mirada al cel

IMG-20160203-WA0000
A Els Casals tenim una cuina molt marcada per les estacions. Ens abastem bàsicament de la terra i això fa que a cada època de l’any puguem gaudir d’uns o altres productes. Tot i que seguim uns cicles, no n’hi ha cap exactament igual. I, en part, aquesta és la gràcia. Si tinguéssim sempre assegurats uns productes segurament no els donaríem el valor que els donem ara. Per exemple, l’any passat la temporada de tòfones va ser excepcional i, aquesta, està sent més difícil.

Per tot això, tenim sempre la mirada posada al cel. Igual que els pagesos. A l’estiu va ploure poc i això ja feia intuir que els bolets i les tòfones se’n veurien ressentits. El que no podíem preveure és que estaríem a aquestes alçades d’hivern i que continuaríem sense pluja. Estem preocupats. I ja no per les conseqüències que pot tenir la sequera a la nostra cuina, sinó per a tot el medi natural. Ja sabem que meteorologia i astronomia no sempre van de la mà, però…

Les fotos de l’avi

Els que alguna vegada o altra heu passat la nit a Els Casals possiblement recordareu les imatges que hi ha al capçal del llit. Són fotografies que va tirar l’avi, Àngel Prat, i que per a nosaltres són molt especials. Ara ens fa una il·lusió tremenda tenir entre mans el llibre Àngel Prat. Fotografies de 1940 a 1980 que s’acaba d’editar i que recull part de la seva obra.

L’avi, que era fill de Vilardaga, anava amb la càmera pràcticament a tot arreu. Quan l’Oriol anava a Manresa a estudiar el solia trobar a la carretera a les 8 del matí amb la càmera damunt del capó del cotxe esperant que el sol demostra la passió que tenia per captar moments únics. Les fotografies de l’avi són un testimoni de l’època que va viure. I per això pensem que tenen un interès com a arxiu històric.

L’edició del llibre, preciosa, ha anat a càrrec de Logos Berguedà i ha estat coordinada per Virgínia Perramon i Sònia Granel Marín. També se n’ha fet una exposició, que porta per títol La mirada sagaç. La mostra es pot veure en dos espais diferents fins al 30 de setembre del 2016. Al teatre del Museu de la Colònia Vidal s’hi exposa l’obra sobre les colònies tèxtils del Berguedà, les feines del camp, els paisatges i la vida a Vilardaga. A Logos Berguedà de l’Ametlla de Merola s’hi poden veure les fotos de premis i cultura, infraestructures i viatge. Podeu trobar més informació aquí.

DSC_1295 (2) DSC_1299

Una sobrassada de 8 anys

Curiositats de la vida. Quan l’amic Xavi Arriaga va començar a treballar a Els Casals, fa vuit anys, el vam obsequiar amb una sobrassada. Al cap de tres anys encara la guardava com a record i l’Oriol li va canviar per una altra. La primera la vam guardar curosament. Ara el Xavi ja no està amb nosaltres, però aprofitant una visita que ens va fer aquest cap de setmana, vam encetar la sobrassada. El resultat: després de vuit anys està en perfecte estat –ho podeu comprovar a la fotografia– i amb una flaire espectacular.

DSC_1182